02 de juliol 2008

El tren de Súria

El tren de la font del Gat

El 1912 dos enginyers, Macary i Viader van començar la perforació d'un pou al poble de Súria a la finca coneguda com del Salí. Van arribar a una fondària de 68 metres i en aquest nivell van obrir una galeria horitzontal de 30 metres de llarga on van descobrir sals potàssiques.

El descobriment va fer que el 1914 l'estat espanyol reservés una part dels terrenys miners que es presumia que contenien potassa. Però finalment seria l'empresa belga Solvay qui adquiriria la concessió de les mines als enginyers Macary i Viader i en començaria l'explotació.

L'empresa belga va construir diverses instal·lacions, cases pels treballadors (colònia Santa Maria), xalets pels enginyers, el camí fins al poble i finalment el projecte per construir una xarxa ferroviària fins al port de Barcelona.

El setembre del 1918 un decret del govern va autoritzar a Solvay poder construir un ferrocarril miner de Súria a Manresa i que des d'aquest punt es pogués donar sortida a la potassa pel port de Barcelona.

La xarxa ferroviària prevista va ser una de via estreta coneguda popularment amb el nom dels Carrilets, i amb el nom oficial de Ferrocarriles Económicos, que eren un tipus de tren concebut pel transports de mercaderies com carbó, potassa o fusta.

La línia de Súria a Manresa es va construir al començament dels anys vint per l'empresa Solvay segons el projecte que havia fet l'enginyer Louis Dupont, primer director de la mina, i la seva finalitat bàsica era el transport de potassa. Es va construir una estació a l'extrem sud de la població amb dos ramals, un dels quals servia per connectar amb el telefèric que venia de les mines de potassa de Cardona -que va deixar de funcionar el 1969 i posteriorment es va desmuntar- mentre que l'altre ramal anava fins a la mina.

La sortida de Súria, a causa del relleu profundament accidentat, va obligar a fer una sèrie d'obres de fàbrica, entre les quals destaquen el pont de Cal Nenus amb trenta-dos metres d'alçada i els viaductes de Cal Cavaller a Callús format per quatre arcs laterals, el de la riera de Vallverd amb tres arcs laterals i el de Joncadella format per tretze arcs i que durant molts anys va ser aprofitat per molts manresans i bagencs per inicar-se en la tècnica del ràpel.

La línia de tretze quilometres va ser inaugurada i molt aviat va passar a formar part de la xarxa dels Ferrocarrils Catalans. Quan la línia va passar a mans d'aquesta companyia es va decidir ampliar l'explotació amb un servei de viatgers, i la companyia va demanar permís al govern espanyol per poder fer aquest transport. Es va construir el baixador a Joncadella -que funcionava amb caràcter excepcional-, a Callús i a Súria, i el dia 12 d'agost del 1924 s'inaugurava el servei.

La poca freqüència de viatgers, dos o tres trens d'anada o tornada, i el temps que trigaven a fer el trajecte van fer que no pogués competir amb el transport per carretera, es deixés de prestar el servei de viatgers durant la postguerra, finalment s'abandonà el servei de passatgers i fins a dia d'avui només s'utilitzi el servei de mercaderies, excepte esdeveniments com la Festa Major de Manresa (amb servei fins al Parc de l'Agulla), les festes a Ampans, (amb el baixador de Santa Maria de Comabella) i la festa de Sant Miquel de Santpedor. Els serveis especials de viatgers s'utilitzen les locomotores dièsel de la serie 3000 dels FGC.

Als anys setanta també s'havia utilitzat un servei de transport de viatgers amb motiu de l'Aplec de Joncadella i la festa de la castanyada que feia l'institut Lluís de Peguera al santuari joncadellenc.

El recorregut del tren a Manresa

El tren entrava a Manresa per la zona del Poal, barri Mion i actual Font del Gat, al final del qual -actual carrer Aragó- hi havia el triangle de Súria que permetia enviar directament els trens de Súria cap a Barcelona per la via dels Catalans o cap a Manresa-Nord.

Quan es va aixecar la línia que anava de Manresa Baixador fins a Manresa Nord (RENFE) es va tancar una part d'aquest triangle i la línia només anava a parar a Manresa Alta, La construcció de l'eix transversal i la urbanització del sector de les Bases de Manresa va fer que es modifiques l'ultim tram de la línia i que, a l'alçada de Pineda de Bages, es construís un nou ramal que comunicava amb la línia de Sallent-Manresa, també dedicat a transport de potassa.

El dia 10 de maig del 1996 va circular l'ultim tren, format per quaranta vagons de potassa, que venia de Súria a través de l'actual carrer Font del Gat. El desembre del 1997 es va enderrocar el pint de l'antiga via del tren del final del carrer, per iniciar la urbanització de la zona Bases de Manresa/Font del Gat.

Fotografies: Trenscat, la web dels trens de Catalunya

5 comentaris:

Joanet del cabàs ha dit...

És interessant la història malgrat els interessos de sempre de les empreses aquestes com d'Espanya que, d'alguna manera o altra, sempre ens ha robat i encara ens roba, per desgràcia, lo nostre. Ja ticaria canviar això i que ara el trajecte sigui un servei s les persones i comunicar els diferents punts de la comarca com algo més de contacte entre les persones. A part, les mercaderies, potassa o lo que sigui, haurien de destinar-se a les necessitats de les persones i les necessitats socials, com es podria transportar raïm o altres productes entre cooperatives.

Jordi Bonvehí Castañé. ha dit...

Crec que és del tot necessari tornar a restablir un sistema de viatgers en les línies de mercaderies del Bages. S'utilitzaria molt menys el cotxe, i la gent obtindria consciencia que el tren es un meravellós transport per desplaçar-se.

Jordi

Joanet del cabàs ha dit...

I sense gastar tan comhustible individual; però, poc a poc, ja s'aconseguiran coses. Tard o d'hora, ja s'electrificaran les línies i hi hauria més trens adaptats i com un servei a la societat.

Joanet del cabàs ha dit...

Què et sembla d'ampliar la línia més amunt de Sallent?? Cap a Santpedor i altres punts??

Joanet del cabàs ha dit...

La línia de mercaderies del port s'ajunta amb la de passatgers des de Pl. Espanya i Santa just abans de S. Boi. Per ara, segueixen circulant trens amb potassa i també hi circulen cotxes de la SEAT de Martorell; també portats per locomotores dièsels 254 i 253. Per passatgers, ja ho fan tot les unitats 213, tot i encara haver alguna 211; que crec que només fa algun trajecte fins a Olesa; però estan en perill d'extinció.
Però, ara, els trens definitivament, paren a totes les estacions; que, en part,és un avenç a la majoria de persones que el necessiten per anar a treballar; enlloc de que els dels trams Igualada-Manresa se'n saltessin la majoria fins a Martorell; quan encara circulaven els dièsels MAN de la sèrie 3000 i els elèctrics Naval de la 5000, o algunes 211.
Caldria reaprofitar les sèries 211i algunes 213 per recuperar altres línies perdudes com un servei públic.